Famílies perfectes o reals.

Amb el temps el concepte família ha variat molt. La paraula ha anat agafant més
pes en la qualitat de les relacions que realment en el nombre de membres que la
componen i el rol que exerceixen. Però quan pertanys a una família petita o
els teus pares estan separats, o no hi ha aquesta harmonia que s'espera, sempre pesa aquesta
sensació que, en no pertànyer a una família ideal, sembla que estiguis incomplet i la
societat et recorda que hi ha alguna cosa que no funciona com caldria.
Suposo que per això no m'agrada el Nadal, per tota aquesta felicitat que sembla que
flota a l'aire i t'obliguen a sentir, els anuncis et mostren famílies nombroses
on tot és genial. Doncs no, les famílies són imperfectes perquè les persones
som imperfectes. Esborraria el Nadal del calendari, no suporto aquests sopars amb
familiars que només veus una o dues vegades l'any i no saben res de tu ni tu,
però sembla que cal ser-hi perquè som família. També em fan mal les
absències i sobretot em dol la indiferència de persones que haurien de ser
importants a la meva vida.

Perquè hi ha dates i moments en què pots sentir-te malament si no tens una família
perfecta, i no només per Nadal, sinó, al teu aniversari, a les vacances d'estiu,
als festivals de final de curs, als findes o al sortir de l'escola quan ets
petit…

Durant uns quants anys, en aquestes dates he viatjat amb la meva mare. La meva família més
directa. El meu nucli. És possible una família de dos? Sí, jo la tinc i és tan vàlida com
qualsevol altre format, perquè els valors que ens donem l'una a l'altra són els
mateixos: amor, cura i respecte.
Hem passat la nit bona menjant una pizza a l'habitació d'un hotel de
Porto, mentre ens gravàvem ballant una corografia amb gorres de papanoel i
morint-nos de riure. O donant la benvinguda a l'Any Nou a París, al carrer,
envoltades de gent feliç i sabent que estàvem tristos o perdudes, però més unides
que mai. No importa l'on digues el com, el que importa és l'enllaç, és el suport
incondicional, el que és important és que formin part de la teva vida de manera activa i et
escoltin de veritat.

La família perfecta és una idealització que et destrueix si lluites per aconseguir-la i
hem de veure més enllà i entendre quina família és aquest nucli de persones que comparteix
la seva vida i el seu temps, que es cuiden, s'estimen i el que és import, els ho demostren
al dia a dia. I és igual que hi hagi dos pares, dues mares pare i mare,
mare/pare sol/a, oncles/es postissos/es, amigues/es que semblen germanes/es, veïns/es que exerceixen d'avis/es…l'important és el que et fan sentir, el lloc
que et donen a les seves vides.

No ens centrem en els qui no hi són, donem-los protagonisme i valor a tots els
que han decidit quedar-se i sent família o no, estan al nostre costat i ens
demostren dia rere dia que som importants i ens tenen com a prioritat perquè
aleshores, som uns autèntics afortunats.

I reflexionant sobre aquest tema, saps quina samarreta del primer Drop em ve de gust
posar-me avui? CALLA i APREN perquè en una societat on tots parlen, però
pocs escolten, aquest missatge es torna poderós. Un silenci, un somriure, un
abraçada pot ser més reconfortant que mil paraules buides. Allò essencial no sempre
es diu, se sent.