Fracàs: com aprendre'n i transformar-lo en creixement personal
Què vol dir realment fracassar?
Fracàs. Una paraula que espanta.
A tots ens agrada fer les coses bé, o potser el que busquem al fons és el reconeixement del nostre entorn. De vegades, fins i tot fent les coses correctament, el resultat no és l'esperat i sentim que fracassem: en suspendre un examen, no ser elegits en una entrevista de feina, no tenir un grup d'amics de tota la vida, separar-nos d'una parella, o no rebre una festa sorpresa d'aniversari.
Això és realment un fracàs? O són les normes establertes per la societat les que ens assenyalen quan no complim les expectatives?
El fracàs acadèmic i laboral
No som el resultat d'un examen, ni penseu un entrevistador de Recursos Humans. Som molt més que això.
El problema no és mancar de valor, sinó ser al lloc equivocat perquè ens reconeguin el que podem aportar.
Pensa-ho: si aprovem l'examen de conduir a la cinquena, conduirem pitjor que qui va aprovar la primera? No. I si no aconseguim aquest treball “somiat”, tan perfecte en aparença, significa que hem fracassat? Tampoc.
El fracàs acadèmic o laboral no defineix qui ets. Defineix només una situació puntual.
Aprendre del fracàs amb constància
Si vols alguna cosa, ho has de treballar i insistir, no rendir-te a la primera quan algú et diu “no vals”.
Amb vuit anys, la meva professora em va dir que no serviria per estudiar. Tot i això, vaig aprovar tots els cursos, vaig acabar l'ESO, Batxillerat, Grau Superior i després la Universitat. Sense repetir, amb constància i creient en mi.
Que alguna cosa et costi no vol dir que no puguis aconseguir-ho. És aquí on entra en joc la resiliència i la capacitat d'aprendre del fracàs.
El fracàs emocional
Moltes vegades associem el fracàs només a allò material o mesurable. Però també hi ha el fracàs emocional.
Si no veuré el meu avi els diumenges per fer-li companyia, no estic fracassant en allò humà?
Si no sóc sincera amb algú que m'importa, per por de què diran, no estic desaprofitant una oportunitat d'enfortir una relació autèntica?
El fracàs emocional fa més mal perquè toca el que no es veu: la connexió amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Redefinir el fracàs
El fracàs sempre ens acompanyarà a la vida. Potser hauríem de canviar aquesta paraula per una altra de menys agressiva: no és que hagis fracassat, és que encara no ho has aconseguit.
El que és important no és la caiguda, sinó el que aprens pel camí i el que ets capaç d'aportar als altres mentre creixes.
I tu, com entens el fracàs? Com un final o com una oportunitat de creixement personal?